No sé fins a quan romandrà l'exposició de Sorolla (en el centre cultural bancaixa) però crec que hui és un bon moment per a fer un breu esment. Això es deu al fet que avui 27 de febrer és el 145 aniversari del naixement del pintor.
Sorolla és el pintor més conegut de tot el país valencià. Això no significa que el millor, però sens dubte la seva estampa va quedar present en el món de l'art tant com en la cultura popular. Alguns han vist una pugna entre els partidaris de Sorolla i els de Pinazo, encara que quedaria molt bé dir que tal pugna no existeix, jo també la veig. Són dos estils de impresionisme ben distints, la prova de que l'etiqueta impressionista no val per res.
És obligat triar a un dels dos i jo em quedo amb Pinazo. Explico en dues frases la meva elecció: Pinazo és un poc més cochino, les seves taques són molt més variades en grandària i forma i els colors que gasta més sobris i humils. Promet estendre'm un dia en una defensa a Pinazo.
El cas és que la úlima raó que tenia per a triar a Pinazo no és mèrit seu sinó de Sorolla, encara que la veritat no és tampoc d'aquest últim. Es tracta de la popularització fallera de Sorolla. Les falles han pervertit gairebé tot en la cultura valenciana a través de clixés, en un intent d'homogeneïtzar l'àmplia i variada cultura de València. Realment no sé que va anar abans, si les estampes de Sorolla de València o les estampes de València de Sorolla, però el cas és que hui dia es reconeix cert valencianisme en els bous que llencen d'una barca, en les dones vestides de blanc que passegen per la platja... un valencianisme vuitcentista i perillós. Encara que no interessi, València és molt més que això.
Per sort l'exposició recull les obres de la Hispanic Society de Nova York, en les quals es representen les diferents comunitats que componen Espanya, no van a ser tot taronges.
Immensos llenços per a perdre's en milions de pinzellades. Una gaudida descobrir xorretons i aguarrasats al costat de gruixudes masses de pintura. Són aquestes coses que donen moltíssimes ganes de pintar. Mostra d'un atreviment i una modernitat important.
He de fer un apunt de vital importància abans d'acabar. L'home que du barret de l'últim quadre de l'exposició (el del palmerar de Elx) és igualet a Lee Van Cleef. És cert o solament m'ho sembla a mi?
Recomano que aneu a veure-la però no us xucleu l'hora i mitja (...dues hores) de cua. O demaneu cita o aneu a la nit un cap de setmana que no hi ha ni cua ni res, si opteu per l'última opció no begueu molt abans d'anar.
0 objeciones:
Publica un comentari